Aquesta vegada sí.

Jo ho intuïa, ma mare ho sospitava, la veïna de sota ja ho havia escrit unes 14 vegades al diari del poble...però ell encara no ho tenia assumit. Però no el culpo, Ricky Martin porta uns 13 anys, més o menys, amagat dins l'armari. De fet, no n'ha sortit des de que sap a que a fora l'esperava una porca de 13 anys jugant amb el seu gosset i un pot de mermelada, ignorant que seria carn de llegendes urbanes els següents 10 anys.
Però alerta, als 5 minuts el bo d'en Ricky ja tenia el twitter ple de merdes de missatges de suport, cada cual més monyes. Què potser està malalt? Es morirà? Podria ser, però no com a conseqüència de convertir-se en un obsés de la higiene anal. Ja n'hi ha prou d'admirar als que anuncien la seva homosexualitat (encara que en alguns casos els mateixos afectats són els últims en adonar-se'n), si ho són que ho siguin, però fins aquí, o al final haurem d'adorar a qui faci públic que es mengi les burilles.

Una empenteta

Deixeu a la porta de casa d'aquest home una dosi de cianur, fulles d'afeitar, o una corda ben resistent...la resta caurà pel seu propi pes.

Els diners, els diners...!!!!!

Dilluns a la nit. M'assec al sofà un cop tinc la panxa plena. A la tele...un 21 días sobre minusvàlids. Quan ja estava preparat per rebre un afusellament amb escenes de pena i cares de bona persona mentre la monyes de la Villar intenta fer creïble el seu patiment va arribar el moment de la nit.
Quan la mare del nen en cadira de rodes ens feia l'speach on probava de comparar-se amb el millor d'Erin Brockovich i Teresa de Calcuta, va deixar anar la perla: "El Ayuntamiento nos ofreció a escoger la asistencia para mi hijo o el dinero, y acepté el dinero".
Ja m'imagino la pobre dona a la sala de plens de l'Ajuntament, amb l'alcalde vestit amb les millors gales i oferint els premis a la senyora com si estiguéssim al 1,2,3...Sort que al final no va escollir la caixa sorpresa, potser li tocava una feina amb jornada de 8 hores. Això sí que no ho hagués pogut aguantar.
En fi, durant mitja hora la bagassa aquesta va intentar enredar-me venent el seu patiment: que si una operació a l'esquena per culpa d'haver de carregar amb el pes (abundant) del fill, que es una cosa molt sufrida, bla bla bla, PERÒ QUE TOT VAL LA PENA PER VEURE'L SOMRIURE.

I una merda!!!!

Escolta'm troç de puta, si tant t'importés la vida del teu fill, hauries acceptat l'assistència de l'ajuntament, així que t'estalvies l'operació a l'esquena (encara que potser només li van treure una berruga i ens la va colar). Un cop tens al nen en bones mans, busca't una feina de veritat. "Con mi sueldo no llegamos a final de mes"...i què t'esperes treballant un parell o tres d'horetes netejant l'escola? Espavila a trobar una feina a les tardes, i sinó aprofita que a les Rambles ha baixat molt l'oferta últimament.

Però no la culpo, aquí ens pensem que les nostres misèries les ha de solucionar l'Ajuntament, Generalitat o Gobern de torn...doncs no!! Qui vulgui menjar que s'hi jugui el cul.


P.D. Felicito als encarregats de triar les cançons d'aquest programa. Tot un detall que mentre els dos cosins invàlids passegen amb les seves cadires de rodes pel carrer poguem sentir de fons la cançó Salta!. Cosa fina.