el nou simpàtic és el mono.

Com tot home a la recta final de l'adolescència, l'imminent arribada de les festes del poble em porta a l'error de pensar que seré capaç d'enredar a alguna joveneta aprofitant l'ambient festiu, la calor, l'alcohol (sobretot l'alcohol), etc.

L'experiència em diu que acabaré totes les nits sol i tancat al lavabo uns 3 minuts abans d'anar a dormir, però l'esperança m'empeny a seguir-ho intentant, el que significa passar una nit més de mossa en mossa buscant quina està prou receptiva o beguda per creure's que sóc bona persona i no li faré mal.
De fet, tot seria més fàcil si un cop m'hi acostés li preguntés si acceptaria baixar-se les calces per mi, i així m'estalviaria fingir que m'interessen les merdes que m'explica aparentant una falsa sensibilitat. Però les actuals convencions socials califiquen aquesta situació com a incorrecta, i per tant no recomanable.

Amb tota seguretat, el que em trobaré seran frases plenes de condescendència, i la més repetida serà alguna semblant a "que mono és aquest noi". Algunes ànimes innocents com la meva es poden prendre aquesta frase com un primer pas cap a l'obertura de les carns femenines, però res més lluny de la realitat. El llenguatge de les dones a evolucionat un cop més, els que abans érem els "simpàtics" ara sóm catalogats com a "monos". Però no us deixeu engatussar, quan ets mono tens les mateixes probabilitats de coit, amb dones d'un 7 com a mínim, que un simpàtic, és a dir, nul·les.

Això sí, sempre em quedarà el consol d'evitar el contagi de SIDA, sífilis, gonorrea o trobar-me d'aquí 9 mesos amb un màrrec amb un nas igual que el meu.


P.S. Tot aquell fill de puta que es passegi amb gorra pels concerts de la Festa Major del poble rebrà el cop d'un pal de billar al cap.