Imaginem que vull montar una festa amb els meus amics, com que no en tinc molts decideixo fer la festa a casa meva, que no és molt gran però ja n'hi ha prou per encabir-hi a tota la gent que tinc previst convidar.
A través del facebook algú crea un grup per anar a la festa, venent-la com un festival de llums, colors i senyoretes. El resultat: se'm multipliquen els amis i la meva merda de pis no serviria ni per guardar-hi les cerveses que farien falta per amamantar a tot el personal.
Com passa sempre que a algú de la colla se li envà de les mans una cosa d'aquestes, recorro a l'amic del xalet a les afores amb piscina i jardi de 300 metres quadrats. En un principi aquest monyes em diu que no ho veu clar, que ha madurat i que ja no està per aquest tipus de trobades. Després d'una llarga discusió, algun cop de puny, l'ajut d'un amic colombià i 500 € aconsegueixo el xalet, el lloc perfecte.
Però tres dies abans de la millor festa de l'any, em truca el del xalet al mobil i m'explica que ha quedat a última hora amb 4 coneguts seus de Valladolid per fer una partida de padel al jardí la setmana següent i necessita temps per muntar la pista, així que ja veurem si podem fer la festa, que ja em diria algo.
Un cop aclarida la faula, canvieu la meva festa per un concert de MUSE, el meu pis pel pavelló de la Penya i al meu amic amb xalet pel director del Palau Sant Jordi.
Com a persona que que ha comprat entrades amb mig any d'antelació només puc fer-me una reflexió. L'encarregat del Palau Sant Jordi és el germà subnormal de Pablo Pineda?
Doncs igual li han fet un favor. Quan més petit sigui el xiringuito millor. L'últim concert que vaig anar a veure al sant jordi va ser el dels red hot cachuli peppers i vaig prometre no tornar-hi. fins ara he complert la promesa.
ResponderEliminarEncara no hem anat al rovell de l'ou: quant costa cada estadi?
ResponderEliminar