Veient la ceremònia d'enterro del senyor aquell que abans cantava, vaig començar a donar voltes al cap per dissenyar el funeral dels meus somnis. Per començar, a la merda amb el final de festa ple de nens, familiars negres i llàgrimes a mansalva, els americans són uns cutres.
Estaria bé poder utilitzar el cine del poble, que les butaques són noves, però res de sortejar entrades gratis, aquí s'haurien de pagar que la festa val una pasta.
El meu cos s'exhibiria al públic vestit amb el meu esquijama preferit i barret de copa.
Com que dubto fer-me amic d'artistes o demés gentussa assídua a homentatges com Miguel Bosé o Bebe, faríem sortir a la coral de la parròquia a cantar els millors hits de la música sagramental. Un cop les padrines acabin de cantar, emetria per la pantalla de cine un video on confessaria els secrets que m'hauria endut a la tomba. Li diria al mossèn que era jo qui robava els diners de la col·lecta, que era el culpable de la desaparició de roba interior de les meves amigues i que em pixava a la roba que estenia la veïna al terrat, encara que alguna cosa deuria intuir al pixar-m'hi mentre l'estenia.
Com a cloenda, un grup de 8 nans s'enduria el fèretre cap al cementiri, on seria enterrat junt amb els midgets encara vius, per facilitar l'entrada al cel.
En breu s'obrirà un compte corrent a Caixa Manlleu on podreu ajudar amb els vostres diners.
Doncs jo vull que el reverend Al Sharpton faci un parlament i, quan arribi al seu clímax, es giri cap al fèretre i digui: "Ale, a tumà pal cul!"
ResponderEliminarJo vull que el Pitingo em canti una versió de la Flaca mentre el Farruquito i els seus germanes porten la caixa bo i fent un zapateado. Així en tot el camí del Rocio. Seria la manera més digne de retre'm homenatge, amb tots els meus referents religiosoculturals junts.
ResponderEliminar