martes, 2 de marzo de 2010

Els diners, els diners...!!!!!

Dilluns a la nit. M'assec al sofà un cop tinc la panxa plena. A la tele...un 21 días sobre minusvàlids. Quan ja estava preparat per rebre un afusellament amb escenes de pena i cares de bona persona mentre la monyes de la Villar intenta fer creïble el seu patiment va arribar el moment de la nit.
Quan la mare del nen en cadira de rodes ens feia l'speach on probava de comparar-se amb el millor d'Erin Brockovich i Teresa de Calcuta, va deixar anar la perla: "El Ayuntamiento nos ofreció a escoger la asistencia para mi hijo o el dinero, y acepté el dinero".
Ja m'imagino la pobre dona a la sala de plens de l'Ajuntament, amb l'alcalde vestit amb les millors gales i oferint els premis a la senyora com si estiguéssim al 1,2,3...Sort que al final no va escollir la caixa sorpresa, potser li tocava una feina amb jornada de 8 hores. Això sí que no ho hagués pogut aguantar.
En fi, durant mitja hora la bagassa aquesta va intentar enredar-me venent el seu patiment: que si una operació a l'esquena per culpa d'haver de carregar amb el pes (abundant) del fill, que es una cosa molt sufrida, bla bla bla, PERÒ QUE TOT VAL LA PENA PER VEURE'L SOMRIURE.

I una merda!!!!

Escolta'm troç de puta, si tant t'importés la vida del teu fill, hauries acceptat l'assistència de l'ajuntament, així que t'estalvies l'operació a l'esquena (encara que potser només li van treure una berruga i ens la va colar). Un cop tens al nen en bones mans, busca't una feina de veritat. "Con mi sueldo no llegamos a final de mes"...i què t'esperes treballant un parell o tres d'horetes netejant l'escola? Espavila a trobar una feina a les tardes, i sinó aprofita que a les Rambles ha baixat molt l'oferta últimament.

Però no la culpo, aquí ens pensem que les nostres misèries les ha de solucionar l'Ajuntament, Generalitat o Gobern de torn...doncs no!! Qui vulgui menjar que s'hi jugui el cul.


P.D. Felicito als encarregats de triar les cançons d'aquest programa. Tot un detall que mentre els dos cosins invàlids passegen amb les seves cadires de rodes pel carrer poguem sentir de fons la cançó Salta!. Cosa fina.

5 comentarios:

  1. Jo també aplaudeixo a qui posés la cançó "Salta". M'encanten aquest tipus d'ironies amb mala folla.

    ResponderEliminar
  2. Cuatro ja té aquestes coses, fa dies que vull explicar una aberració vista divendre a Callejeros, però va saltant en la meva llista "ad eternum". Avui han rebut els alcaldes i oh sorpresa! perdono la vida a Joan Saura.

    Després dela publicitat, anem al gra. Impagable el moc que el xaval li fot a sa mare mentre explica les seves misèries: "mama déjalo ya, que me tienes colgando por los huevos!"

    ResponderEliminar
  3. Senyor Anthony, hauria d'escollir millor on posar la seva publicitat. Li recomano llocs amb més repercussió.

    ResponderEliminar
  4. És la cultura de la subsidiarietat: "que m'ho arregli el govern que per això paguem impostos". Però intentar pagar-ne algun d'aquests impostos doblegant una mica l'esquena no entra mai en els plans d'aquesta gent.

    ResponderEliminar
  5. No el vaig veure...però m'imagino aquesta mare...

    Les ajudes son necessaries, en alguns casos, però també soc de l'opinió que tothom a de currar-s'ho tant com pugui i quan no pugui mes...que l'ajudin.

    Ens veiem..

    ResponderEliminar