La gran oblidada de la nit

Televisions, radios, diaris, etc. Tots van plens dels 10 minuts més gloriosos de la televisió espanyola des de la borratxera de Fernando Arrabal i el seu mil·lenarisme. Però s'està sent poc generós amb la figura de la Carol, una innocent imbècil entregada a l'amor de John Cobra. Una relació que deuria començar amb l'interès per aconseguir coca a bon preu al parquing d'un Carrefour i que amb el temps, ja se sap, la droga va fer el carinyu.

Ella va ser l'exemple, el referent, l'autèntica estrella a seguir per a tota novia d'extraradi. Capaç d'acompanyar en silenci al seu home fins al més estrepitós dels ridículs i fins i tot de suportar pacientment com la Igartiburu acariciava a tot un artista tal gos abandonat el primer dia de vacances.

Perquè ella, la nova abanderada de les joves garruletes, ens demostra que l'amor quillo és el més fort. És cert que es poden calentar a hòsties quan menys t'ho esperes, però deixant de banda les agressions, infidelitats amb la jenny de turno, i demés problemes puntuals amb la justícia, aquests babaus s'estimen de veritat.

Jo només espero que el dia que li exploti el nas a la Esteban, la direcció de Telecinco tingui en compte l'existència d'aquesta joia per ocupar la quota de fàstic humà del Sálvame.

Acabaré amb una frase pel record:

"agarraos a ésta, me sopla la polla, maricones".

John Cobra, cantant i humorista epanyol (segons wikipedia)

rentrée!!

Han passat gairebé dos mesos. En aquest temps han estat moltes les ocasions en que he intentat tornar a escriure alguna cosa mitjanament interessant, però sempre acabava deixant-ho per una millor ocasió i tornava al poker on-line. De fet, m'he comportat com moltes de les dones a les que he acabat odiant: anar de mica en mica perdent-hi interés, cada dia dedicar-li menys atenció, i així, com qui no vol la cosa, deixar el blog a l'últim lloc de la llista de favoritos. Però al contrari d'elles, torno a agafar-m'ho amb ganes...a no ser que al tercer post no hi trobi comentaris ni que cap conegut em digui com n'és de merdosa la meva forma d'escriure.

De fet, no tinc cap tema per avui, havia pensat en explicar com seria aquesta nova tempordada: novetats, canvis, intencions, etc. Però això ni m'ho he plantejat, seguiré amb la misèria personal, potser amb més quota de misèria pròpia però sense oblidar els estimats quillos, socialistes, espanyols i Llucia Ramis, aquesta última entrant amb força al meu món interior.

Per acabar una realitat observada aquests dies. Tant homes com dones aprofiten el carnaval per vestir-se com a guarres. Ep, hi ho disfruten per igual. Fora les màscares.

I ara no em publiqueu merdes

Sí, el Barça és la òstia, ho ha guanyat tot, juga de puta mare, d'acord. Potser és mereix els millors titulars de la història del "periodisme" esportiu.

Així que ja tinc preparat un exercit de mòngols armats amb llances, espases i napalm per qui escrigui caques com:


-Messi marcó con el corazón.

-Pedrito bla bla bla...

-El triunfo de la cantera.

-Estudiantes fue plata (aquest encara em faria riure uns segons, però mongols cap a ells).

-San Pedro y el MESSIas llevan el Barça a la historia.

-Pero el Madrid ganó 5 Champions. Firma:Tomás Roncero.

-Éxito del fútbol español.

Queden avisats.

P.D. Heu vist l'entrega de trofeus? Qui era aquell troç de gorrí de 200 kilos? Era el senyor Lara, el tio aquell de Harry Potter que vivia en una barraca, Karl Marx adicte al McDonalds? És lamentable que el Barça obligui a la FIFA a posar a aquesta mole en primera fila per evitar fixar-nos en el barril d'en Laporta.

Premios prota(e)gonistas del año

Aneu alimentant la bèstia...Tant debó us exploti el botillo al mig del recte, així n'aprendreu.

Futbol tártar

A diferència de semiperiodistes com Roncero, puc escriure un "jo ja ho vaig dir", si més no, a mitges.
Els del Barça hem descobert que ens podem petar al Madrid, fotre-li un bany al Manchester i fins i tot fer-li 4 penaltis al Chelsea sense que ens els pitin. Però juguem contra una filfa d'equip rus, i ens sodomitzen en fred, en molt fred.
Ja us avanço (preparant un "jo ja ho vaig dir II") que el Rubin Kazan guanyarà la Champions al Bernabeu, contra el Madrid, de penalti injust a l'últim minut amb ictus de Tomàs Roncero al 88 (es paga 154 a 1 a betandwin).
Així que per molta ràbia que us puguin fer aquests jovenets exsoviètics, tingueu en compte que un dels seus antics ciutadans més ilustres va ser objecte de burla i escarni durant els anys 70, de la forma més miserable possible. Així que sempre podrem riure'ns d'aquests merdes.





P.D. No tinc del tot cofirmat si Genghis Khan va tombar per la ciutat tàrtar o no, però fa dies que tenia ganes de penjar aquest video.

I després intentaran treure's l'etiqueta de sexe dèbil

Feia dies que em posava davant el portàtil amb l'intenció d'escriure un post, molt dies, però no sabia què ni com dir-ho. Em començava a preocupar la falta d'idees i fins i tot la manca d'odi gratuit, fins al punt d'arribar plantejar-me el fet de tornar a ser una bona persona capaç de vuere una pel·lícula de la Coixet sense vomitar.

Gràcies als Déus, de la mateixa manera que a Amélie li canvia la vida la noticia de la mort de Lady Di (ja he dit abans que vaig tenir uns dies una mica monyes), va caure a les meves mans la notícia que esperava: un grup de noies famoses (o pseudopopulars) creen una organització en favor dels homes ben afeitats.

Aquesta associació promou accions tant necessàries i vitals per la humanitat com que els homes s'afeitin tant sovint com sigui possible fins que els caigui la pell a troços ves a saber amb quina merda d'excusa. Fins aquí res especial: un grapat d'imbècils crea un grup absurd i innecessari, com passa al Facebook cada 5 minuts. Llavors, què m'ha retornat l'odi i les ganes d'apuntar-me a les classes de Pepe el Brujo?

Les portaveus i cares visibles de l'associació són, per ordre de l'angúnia que em provoquen: Vanessa Romero, Dafne Fernández, María José Suárez, Elisabeth Reyes....i al capdavant, Bima Bosé! Per una banda tenim a la famosa tipus actriu que a treballat gràcies a poder ensenyar carn, per una altra, gentussa que tenia com a somni guanyar Miss Espanya i follar-se algun futbolista de tant en tant, i com a presidenta...Sí, la neboda més filladeputa i pudenta que us puguin tirar ala cara.

D'aquesta gent n'han sortit frases com "Si quieres ligar, te tienes que afeitar.No me llames pija, odio al hombre lija" o "No os engañéis, nos gustáis mucho más recién afeitaditos que con esa barba de tres días". Tres coses: de veritat pensen que la millor forma de perdre el temps és crear una fundació enlloc d'ocupar una cadira al Sálvame o acariciar-li el penis al Serigio Ramos? Han escollit com a líder a Bimba Bosé perquè la consideren la més inteligent i vàlida per representar totes les dones anti-barba? Si és així haurem de tornar a allò del sexe dèbil.

I per últim, està Bimba Bosé en una posició que li permeti exigir com han d'anar els homes? No s'ha plantejat que ella hauria de deixar d'aparentar ser un home bulímic? I ja per acabar, de veritat es pensen que tots aquells que duem barba de forma orgullosa ens plantejarem afeitar-nos-la només perquè un grup de marranes semisubnormals hagin tingut aquesta divertidíssima idea durant una nit de cocaïna i esmegma?

Avanço que la resposta és NO, i tot aquell que havent llegit la notícia s'afeiti, és un monyes al més pur estil Jaime Cantizano.

P.D. Busco persones per crear l'organització en favor de Bimba Bosé amb una bossa del Carefour al cap ben lligada al coll perquè "a los hombres nos gusta más de esta forma"

tu deus ser un imbècil...

Imaginem que vull montar una festa amb els meus amics, com que no en tinc molts decideixo fer la festa a casa meva, que no és molt gran però ja n'hi ha prou per encabir-hi a tota la gent que tinc previst convidar.
A través del facebook algú crea un grup per anar a la festa, venent-la com un festival de llums, colors i senyoretes. El resultat: se'm multipliquen els amis i la meva merda de pis no serviria ni per guardar-hi les cerveses que farien falta per amamantar a tot el personal.
Com passa sempre que a algú de la colla se li envà de les mans una cosa d'aquestes, recorro a l'amic del xalet a les afores amb piscina i jardi de 300 metres quadrats. En un principi aquest monyes em diu que no ho veu clar, que ha madurat i que ja no està per aquest tipus de trobades. Després d'una llarga discusió, algun cop de puny, l'ajut d'un amic colombià i 500 € aconsegueixo el xalet, el lloc perfecte.
Però tres dies abans de la millor festa de l'any, em truca el del xalet al mobil i m'explica que ha quedat a última hora amb 4 coneguts seus de Valladolid per fer una partida de padel al jardí la setmana següent i necessita temps per muntar la pista, així que ja veurem si podem fer la festa, que ja em diria algo.


Un cop aclarida la faula, canvieu la meva festa per un concert de MUSE, el meu pis pel pavelló de la Penya i al meu amic amb xalet pel director del Palau Sant Jordi.

Com a persona que que ha comprat entrades amb mig any d'antelació només puc fer-me una reflexió. L'encarregat del Palau Sant Jordi és el germà subnormal de Pablo Pineda?