les putes gorres

Porto uns mesos veient un grapat de pijos, quillos i adictes al gimnàs deixant-se veure en llocs públics amb tot tipus de gorres sense cap mena de vergonya.

Fins ara havia reprimit la meva ira de forma responsable, però el meu actual malestar físic i el principi d'un refredat ple de mocs m'ha fet lligar caps i explotar.
Per començar, només hi ha 3 raons vàlides perquè una persona es posi gorra*:

1.- Té previst exposar-se al sol durant un període llarg de temps, fet pel qual ens serà d'ajuda aquest dispositiu cranial amb visera.

2.- Calvície.

3.- Ser tenista.

Un cop aclarades les excepcions, què passa amb tota aquesta gent que es passeja amb gorra per bars, discoteques, pabellons, prustíbuls i ajuntaments? què potser ens hem tornat gent de raça negreta nascuts a Harlem?
La resposta és NO, només sou uns cutres i uns guarros. I aquí comença el problema real.

És gravíssim que en aquestes èpoques on no es baixa dels 35 graus, aquesta gent s'atreveixi diàriament a crear una mena de gelatina feta de gomina, suor i estupidesa ben escalfada i recluida sota la gorra. I tots sabem que poden aprofitar la mateixa gomina i gorra durant els dies que faci falta. Aquesta gentussa s'està convertint en autèntics camps de cultiu d'epidèmies. Que no us enganyi el govern, la grip no ve ni dels porcs ni dels mexicans. Tot es culpa d'aquests pobres d'esperit i la seva merda de gorres.

Així que si aquests dies comenceu a trobar-vos malament o us moriu, recordeu-vos del desgraciat de la gorra del dissabte passat, dels latinitos de la plaça o de l'Steven Spielberg.

Només com a reflexió final, si Hitler visqués a dia d'avui, enlloc de llibres es posava a cremar gorres.


*en cap dels casos es permet portar-la del revés, de costat i baix cap concepte mal calada.

Error

Amb un parell bén quadrats:



Només un fallo, com que 364 d'orgull de gent normal i corrent? Només vull recordar que no sé quines associacions dirigides segurament per feministes, monyes i demés discapacitats ens endossen cada dos per tres el dia de l'amistat, de la música, dels jueus, de les tetes assimètriques o de la gent que l'avaricia els porta a tenir més cromosomes dels que tocaria.

Per sort arribarà el moment en que no quedin més dies lliures per dedicar-se a causes que ens netegin els remordiments d'una vida dedicada al mal.

En fi, mistos i benzina per tota aquesta gentussa.

adéu company

D'aquí menys d'un any es carregaran la tele analògica per enxufar-nos el trunyo de la TDT. Tot és al·legria per poder veure Barça TV, disposar de milers de canals amb porno a partir de les 12 i triplicar el temps que et pots passar fent zapping.
Però fins ara no he sentit cap veu que es preocupi pel tràgic futur que li espera a una de les eïnes més utilitzades de la tecnologia audiovisual: el teletext.

On aniran a parar les tardes de diumenge mirant la quiniela?
Què ocuparà el buit del futbol-flash de TV3?
Com sabrem què fan al Clan TV demà passat?
On veurem els dibuixos pixel·lats de la pàgina de putes?

Segurament podem trobar la resposta a aquestes preguntes a internet, el diari o la padrina que sempre sap les coses abans que tu, però cap d'aquestes solucions ens permet fer-ho sense moure el cul del sofà, movent només un dit. És més, no hi ha cap altre aplicació que s'hagi mantingut sense cap puta innovació en tota la seva vigència, mai oblidaré els minuts que feien falta per anar de la pàgina 302 fins a la 150, uns moments màgics que en breu ens robaran vilment per imposar un sistema que falla quan fa vent i t'impedeix escoltar la radio amb el futbol.

Ara que hi sou a temps, aprofiteu els dies de teletext que us queden com si es tractés de l'avi moribund a qui visiteu per al·legrar-li els últims dies de vida.



P.D. Quanta gent pagaria per un empalament de Tomàs Roncero al centre del Camp Nou?

els quillos del demà

Seat Ibiza groc, banyador, samarreta de tirants, gomina i cridar en castellà. Si ajunteu aquests ingredients us sortirà un quillaco de postal.
Fins ara ens els podiem trobar a la platja, al pàrquing de Pacha o a l'associació d'amics del tunning. Fins i tot ja se'n veuen alguns per les universitats, cosa preocupant, no perquè no puguin tenir dret al fracàs laboral i acabar a la cadena de muntatge de Mr Potato, sinó perquè alguns poden arribar per error a ocupar llocs de responsabilitat.
Veure'n algun per la Facultat d'Econòmiques no em semblava perillós, com a molt enfonsarien algun banc o supermercat, però arribarà el dia que els deixin passejar per les facultats de periodisme, arquitectura o medicina.
Així que no podem descartar que d'aquí uns anys el President de la Generalitat sigui un quillo, ja que només que el votin els de la seva calanya té la majoria absoluta. Així que ens trobarem la mort del català, otorgar la creu de St. Jordi als millors dj's del pais i canviar l'uniforme de camisa, corbata i americana pel xandall Adidas.
Així que ara que hi sóm a temps, hem d'actuar de forma contundent i ràpida: els agafem un per un, els fotem dins d'una furgoneta cap al Tibidabo i un parell de tiros al cap.
Alguns pensareu que això és cruel, no ho feu. Voldrieu que per culpa d'aquesta gent el vostre fill fos un quillo?

La parla de poble

Si algú de vosaltres té la sort de viure en un poble, o aprofita l'estiu per passar-hi uns dies, necessita saber un parell de coses per sobreviure a la gent que us hi trobareu.
Si sou dona, o aneu acompanyats per la vostra germana, novia, etc. aneu amb molt de compte amb les padrines que us trobareu pel carrer, sobretot amb dos adjectius concrets: pinxa i flamenca.
Normalment, les iaies faran un comentari de l'estil "avui està molt pinxa/flamenca la teva novia" acompanyat d'un somriure del tot innocent, cosa que ens pot dur a l'error de pensar que els agrada com ens hem vestit o arreglat aquell dia. En realitat, quan diuen pinxa volen dir que ensenya més carn del que seria correcte, i amb flamenca et diuen puta, això sí, tot amb un somriure.
Perquè quedi tot més clar aquí va un exemple:

El que diuen: Mira que pinxa que va avui la Cristina!
El que volen dir: Noi, vols dir que fa falta que la Cristina ensenyi part del mugró?

El que diuen: On vas Cristina tant flamenca?
El que volen dir: Cristina, amb aquesta faldilla tant curta hauries de posar-te calces si no vols ser la puta del poble. I no t'acostis al meu marit que no et pagarà més de 20 euros.

Si a partir d'ara alguna velleta entranyable us defineix com pinxa o flamenca, no ho dubteu ni un moment, treieu-vos el cinturó i comenceu a fuetejar-les per recuperar el vostre honor.

ja sé com ha de ser el meu funeral

Veient la ceremònia d'enterro del senyor aquell que abans cantava, vaig començar a donar voltes al cap per dissenyar el funeral dels meus somnis. Per començar, a la merda amb el final de festa ple de nens, familiars negres i llàgrimes a mansalva, els americans són uns cutres.

Estaria bé poder utilitzar el cine del poble, que les butaques són noves, però res de sortejar entrades gratis, aquí s'haurien de pagar que la festa val una pasta.
El meu cos s'exhibiria al públic vestit amb el meu esquijama preferit i barret de copa.

Com que dubto fer-me amic d'artistes o demés gentussa assídua a homentatges com Miguel Bosé o Bebe, faríem sortir a la coral de la parròquia a cantar els millors hits de la música sagramental. Un cop les padrines acabin de cantar, emetria per la pantalla de cine un video on confessaria els secrets que m'hauria endut a la tomba. Li diria al mossèn que era jo qui robava els diners de la col·lecta, que era el culpable de la desaparició de roba interior de les meves amigues i que em pixava a la roba que estenia la veïna al terrat, encara que alguna cosa deuria intuir al pixar-m'hi mentre l'estenia.

Com a cloenda, un grup de 8 nans s'enduria el fèretre cap al cementiri, on seria enterrat junt amb els midgets encara vius, per facilitar l'entrada al cel.

En breu s'obrirà un compte corrent a Caixa Manlleu on podreu ajudar amb els vostres diners.

no es pot permitir passar calor.

Per si no us n'heu adonat, fa molta calor, ho notareu perquè el Corte Inglés està ple de vagabunds , els guiris foten els peus dins les fonts, hi ha saquejos a les gelateries i els pobres avis van morint un per un pel carrer.

Per evitar-ho hi ha una gran solució, l'aire condicionat. Jo tinc calor, i ja n'hi ha prou de sentir dones (no totes) i monyes (cada vegada n'hi ha més) queixant-se de que se li asseca la gola, s'engostipen, o perden potència sexual.

Enviem aquesta gentussa a algun poblat senegalès amb una aparell d'aire condicionat i que els hi expliquin als joves de raça negreta que l'han de posar a 25 graus. Només faran falta 5 minuts per veure als nostres companys penjats d'un arbre amb un pal enorme clavat al cul.