domingo, 6 de septiembre de 2009

amb onze no n'hi ha prou




Vigorèxics, quillos, argentins, carnassa per interviu, iaies modernes, gays, gays que no saben que ho són i tarats, sobretot tarats. Agrupeu tota aquesta fauna i ja teniu un programa amb més de 20% de share.

La curiositat em va portar a veure una altra edició de Gran Hermano, i ja en van 11 temporades, més que el cor de la ciutat i laberint d'ombres junts. Poques novetats, la cuota de tarats que l'any passat ocupava la noia aquella enana la cobreix un minusvàlid amb cadira de rodes, fet que ha donat molta feina a Tele5 en treure tots els bordillos.

Novetats, aquest any hi haurà morts, moltes. Fixeu-vos bé en una noia, Rebeca. Aparença innocent, ulls blaus, diadema rosa i amb carrera universitària*; però entra a la casa amb la seva nina preferida, anomenada Rosita i que té un novio que és un os de peluix. Que no us enganyi el seu aspecte ingenu, m'hi jugo la barba a que dins la Rosita s'hi amaga un punyal, o millor encara, un tornavís per afluixar els cargols de la cadira de rodes. Que no us sorprengui algun video al youtube veient com al minusvàlid se li desparrama el vehicle i s'estampa a la curva del final del passadís.

Així que només cal seure's i esperar que la vella es trenqui la cadera, el gay descobreixi el seu desig a probar baró, interviu comenci a fer ofertes, que a la noia se li giri el cap i el minusvàlid agafi velocitat, i la tele farà la resta.


*Aquesta noia ha fet econòmiques, una altra projecte d'ensenyar teta a les revistes ha acabat ADE, i diria que n'hi havia una altra d'Econòmiques. Des de la meva posició d'estudiant d'ADE em miro el futur amb preocupació.

No hay comentarios:

Publicar un comentario