he trobat el raconet

S'ha acabat l'estiu, i les vecances. Des de fa una setmana torno a treballar, d'acord, com a becari, però almenys em donen un cafè calent cada matí.
En un primer moment em preocupava quina seria la vestimenta adequada per aquell tipus d'oficina i més endavant vaig centrar els meus esforços en pensar si en aquella empresa també hi tindrien una becaria ben maca i innocent en parts iguals (cosa que no ha passat, encara que la contable té el seu punt).
Però un cop vaig asseure'm a la meva nova cadira, havent descobert que em tocava un ordinador de MERDA!(més o menys un putu commodore), només em quedava una cabòria. On em refugiaria en el moment en que el meu stock de magatzem es busqués el seu forat al mercat exterior? Quina seria l'olla adequada on poder tirar la meva pastilla d'avecrem al caldo? O sigui, on cagar sense que ningú em toqui les pilotes intentant entrar a mitja feina?

Les meves primeres hores com a becari van ser dedicades a l'analisi detallat de l'edifici. El lavabo principal d'oficines només tenia un vater per homes, així que utilitzar-lo comportava un elevat risc de ser interrumput per culpa de la pròstata atrofiada del tresorer. La segona opció va ser el lavabo de planta, enmig dels obrers. El lloc era prou amagat i després de mitja hora a la porta només hi va entrar una persona per rentar-se les mans, però amb la discreció asseurada em trobo un forat al terra en el lloc on hi hauria d'haver una tassa digne de recolzar el cul d'en Guardiola.

Els següents fracassos en la recerca no van fer més que aguditzar-me unes ganes inhumanes d'excrementar, i quan ja pensava en fer ús del tupper del dinar, vaig trobar-me un cartell inequívoc de lavabo que em convidava a seguir cap a la dreta. Vaig atrevessar una porta, estava en una mena de rebedor de 3x3 entre la planta de producció i la recepció, i a l'esquerra una porta. Mai hagués pogut imaginar un lloc millor: tres portes per cada sexe, abundància de paper higiènic i un estractor per cada petit santuari de la relaxació i la regularitat.

En fi, molts diuen que el treball dignifica. Mentida. El que aixeca la moral és que algú et pagui per asseure't i deixar anar tot el mal que portes dins.



P.D. Un dia d'aquests us parlaré del sistema de suport del paper higiènic que ens sodomitza dia a dia.